Ací teniu un article sobre la importància de la ciència bàsica, del gust per conèixer sense cap utilitat pràctica. Açò és, realment, des del meu punt de vista, la ciència; per açò deurien ser les universitats, instituts, centres d'investigació...
La ciencia básica és inútil, afortunadamente
M´ha paregut un article interessant ja que moltes vegades diem que alguna cosa és inútil simplement perque no sabem explicar l´utilitat que te. Encara que si que tenim formes de coneixement inútils com són l´art o les ciències bàsiques pero que alhora si que son útils ja que contribueixen al nostre coneixement. D´aquesta manera es defenen les escoles, instituts...ja que sense ells no tindriem coneixements. El filòsof Jesús Zamora va donar alguns arguments per a defendre les humanitats, a la primera, va dir que les humanitats eren un be de tots i per tant tenim que lluitar per a que la societat siga democràtica per a que tots tingam ixos bens. En la segona va dir que les humanitats fan que el món creixi, per tant tenen que existir.
ResponEliminahttps://naukas.com/2018/11/21/bvcold1-la-acuaporina-que-surgio-del-frio/
He elegit aquest article ja que no sabia com s´extraia un gen d´un vegetal (en concret un de tolerància al fred). No sabia que primer es tenia que ficar en un ambient extrem i aleshores els gens s´activarien i es podrien aïllar i que després es ficar en altre vegetal que creix més ràpid( en este cas rent) per a poder observar millor el gen. M´ha paregut interessant que al final del tot trobàren un gen de tolereància al fred y descobriren que en temperatures més baixes creixia millor i també amb una major concentració de bor.
Lydia Zhu Belda Cebrecos.
EliminaA mi també m’ha paregut un article molt interessant. El que més m’ha cridat l’atenció ha sigut el mètode que han seguit per extraure el gen de resistència al fred ja que m’ha paregut molt enginyós. Encara que moltes paraules no les entenia, crec que he pogut entendre el més important gràcies a què l’any passat vam estudiar algunes coses d’aquest tema, com la manera en què es fa ús dels plasmidis. A més m’ha paregut curiós el fet que quasi per casualitat descobriren un altre gen que permetia curar una de les malalties més comunes a aquest cultiu. Finalment, voldria dir que m’ha agradat que a més d’aconseguir informació sobre els gens, que era l’objectiu principal tot i que per a algunes persones puga paréixer inútil, també s’haja aconseguit donar una aplicació. De manera que aquestes persones que diuen que conéixer per conéixer no val per a res, no ho poden dir, s’estan quedant sense el seu argument principal.
Hola, soy Daniel José Ramírez Saiz de 1ero de bachillerato A.
ResponEliminaEste artículo me ha encantado, ya que la importancia que le da a lo “inútil”, por ejemplo diciendo que es la causa de nuestra libertad, es algo que me parece super interesante y que nunca antes había leído.
Según dice en el artículo, el arte es inútil, pero es esta misma inutilidad la que nos atrae. La creación del arte es lo que nos distingue de los demás seres y criaturas, es un rasgo único de los seres humanos que nos hace disfrutar más de la vida y nos da más libertad.
Además también se habla de las ciencias básicas, las cuales son inútiles debido a que no tienen una función clara, la única razón por la que la humanidad las práctica es por la curiosidad, aunque esto no quiere decir que sean inútiles de cara al futuro, ya que alomejor lo que se realiza ahora por curiosidad sirve para un bien mayor en algún momento.
Posteriormente se habla de que lo útil también se puede transformar en algo inútil, como puede ser el caso de un cuchillo, el cual utilizamos para cortar la carne y diversas cosas, pero una vez se gasta o se rompe, deja de ser útil y lo tiramos a la papelera.
También se habla del conocimiento, el que en sí mismo no sirve para nada, pero una vez nos centramos simplemente en su lado estético, nos abre un mundo que nos salva de la asfixia y nos da más libertad. Por ejemplo y de la misma manera, bailar o nacer no tienen ninguna utilidad, pero las apreciamos mucho y son algo fundamental para nosotros.
En conclusión, la oración que más me a gustado de este artículo es la siguiente: “el conocimiento de lo inútil es lo que nos permite vivir en un mundo mucho mayor y, por lo tanto, contribuye a nuestra libertad”. El hecho de que sea la que más me ha gustado se debe a que nos resume de manera muy sintética y fácil el artículo, pero además nos recalca la importancia de lo “inútil”, algo indispensable en la vida de cualquier ser humano.
Ahora voy a proceder a hacer el comentario sobre la divulgación científica. Este es el link: https://maikelnai.naukas.com/2018/11/21/cual-es-la-mayor-celula-biologica-del-mundo/
En este artículo de divulgación científica se habla de cual es la mayor célula biológica del mundo. La verdad es que cuando he leído este artículo he decidido comentarlo al instante, ya que el hecho de que el huevo de avestruz no fuera la más célula grande es algo que no me esperaba para nada.
En este artículo se habla de que en realidad hay células bastante más grandes como bien pueden ser células del sistema nervioso, o algas marinas. Esto ha sido algo totalmente nuevo para mi y algo de lo que no pienso olvidarme nunca, ya que tanto lo de que una alga unicelular pudiera llegar a medir más de 3 metros, como el hecho de que tengamos neuronas que puedan superar el metro eran cosas inimaginables para mi.
Lydia Zhu Belda Cebrecos.
EliminaA mí también me ha impactado el hecho de que un organismo unicelular pueda llegar a ser tan grande, siempre los había imaginado microscópicos. Sí que sabía que el cuerpo está lleno de fibras nerviosas, pero nunca había pensado que cada una es una prolongación de una célula. Así que tengo que decir que este artículo me ha aportado información que me ha sorprendido mucho y que además nunca me había llegado a plantear.
Lydia Zhu Belda Cebrecos. 1r Bat
ResponEliminaAl principi m’ha cridat molt l’atenció el títol però després de llegir l’article sencer i entendre’l, crec que he entés el que vol dir.
A l’article es diu que a diferència de la ciència aplicada i la tecnologia, és molt difícil definir la utilitat de la ciència bàsica si no és dient que serveix per a ser utilitzada posteriorment per les dues anteriors. És difícil definir la seua utilitat ja que té com a objectiu obtindre coneixement el qual aquesta no utilitza de manera pràctica.
Per a entendre més fàcilment la seua utilitat, a l’article, la ciència bàsica es compara amb la cultura i les emocions mentre que la ciència aplicada i la tecnologia es comparen amb els béns materials.
Són les coses sense utilitat pràctica les més importants a la nostra vida. Al llarg de la Història sempre que s’ha volgut fer mal s’han tingut com a objectiu la literatura, l’art, o qualsevol cosa que representara una idea. També a la nostra vida quotidiana el que més ens importa són les coses que no tenen cap utilitat pràctica com la família, la amistat o la salut. I a la nostra societat, el que més gent mou a tot el món són també coses “inútils” com poden ser la música, el cine o l’esport. D’aquesta manera és fàcil adonar-se de què el fet que la ciència bàsica no tinga una utilitat pràctia fa que aqusta siga encara més important.
Per altra banda, els béns materials que serien la ciència aplicada i la tecnologia, també són importants, per supost. Ens donen més comoditat i millor qualitat de vida, però sense la utilitat de les coses inútils que són les que ens mouen i ens fan més humans, les coses materials no tindrien sentit. De la mateixa manera, sense la curiositat o simplement el fet de voler saber (que són la base de la ciència bàsica) no s’avançaria cap a cap lloc ja que des d’un principi no es podria començar.
En conclusió, crec que el que vol dir el títol és que gràcies a que la ciència bàsica és “inútil”, també és necessària per a la vida humana com ho són, per exemple, l’art i les emocions i estic molt d’acord ja que pense que és molt important conéixer i voler conéixer el nostre entorn perquè crec que aquesta curiositat i capacitat per a pensar és el que ens diferencia de la resta d’animals.
Ací està l'enllaç a un altre article de divulgació científica:
http://enciclopedia.cat/divulcat/La-neurociencia-de-la-musica-i-el-dolor
M’he fixat en aquest article perquè sí que associava la música als estats d’ànim i les emocions, però mai havia pensat que podia influir en el dolor, tot i que segons l’article és un mètode utilitzat des de l’antiguitat.
Per a demostrar l’ eficàcia de la música tractant el dolor s’han comparat les reaccions de pacients amb un dolor produït per la mateixa causa i amb el mateix tractament però uns amb música i altres no, i han demostrat que la música sí que redueix el dolor.
També s’ha intentat demostrar produint dolor intencionadament a volutaris i se’ls ha fet una resonància magnètica. Partint de què el dolor és procesat pel cervell, també s’ha pogut observar que la música estimula una part del cervell que fa que el dolor es note menys i que per això els pacients notaven una millora quan se’ls donava el seu tractament acompanyat de música.
Encara que com diu l’article falten fer molts estudis, les dades que es donen de què a molts pacients tractats amb l’ajuda de música se’ls ha reduït el dolor a la meitat, m’han paregut especialment interessants.
M’ha cridat molt l’atenció la forma en la que han demostrat que la música redueix el dolor, especialment la part en la que hi hagué gent voluntària per a què els produiren dolor per a fer l’experiment.
També voldria dir que m’agrada que a l’article es deixe clar que la música no fa que desaparega el dolor, sinó que amb el tractament mèdic adequat ajuda a reduir-lo, perquè podria passar que algunes persones es confoneren i tingueren molts problemes.
Nerea Cardete, 1r Batx-A.
ResponEliminaHe de comentar que la primera vegada que vaig llegir el títol de la notícia no el vaig entendre. Per què és "afortunadament" que la ciència bàsica siga inútil? Em pareix interessant com li dona el valor que té per ser inútil, sona irònic. Que el seu valor estiga basat en com ha satisfet la teua curiositat i gana de saber. Em sembla un poc con la filosofia, i com anomena a l'article, amb les arts. Encara que, les arts existeixen per a poder expressar-nos, aleshores, expressar-nos és inútil? La ciència bàsica d'alimenta de la curiositat immanent humana, per tant, la curiositat és inútil? Òbviament, les respostes a ambdues preguntes és "No". Tu li dones el valor que per a tu té, sense pensar si serà útil per a una altra persona. És el mateix cas que l'objecte al que li tens un apreci sentimental. I sincerament, em pareix meravellós com els humans tenim la capacitat de fer les coses per gust, per devoció; no estem sotmesos com els animals a que tot el que fem siga pràctic per a la nostra supervivència. Crec que el fet de poder fer coses inútils és un dels grans plaers de la vida.
És un tema que, personalment, si no havera llegit l'article, mai m'hauria aturat a pensar i és interessant fins la medul·la.
D'una altra banda, he trobat aquest article: https://blogthinkbig.com/ojo-bionico-impresora-3d
Parla com uns científics dels Estats Units han creat un ull biònic imprés amb una impressora 3D. També nomena una orella biònica, tràquees artificials per a xiquets... I em pareix molt interessant el final: Fins on arribarem?
Realment arribarà el moment en el que es puga crear un ser humà completament biònic? Aleshores, el considerarem humà? Cyborg? Robot? I les intel·ligències artificials? Es podria implantar una inteligencia artificial en un cervell "en blanc"? Tinc moltíssima curiositat per saber què ens espera als humans i com serà el nostre futur com a espècie, perquè estic segura de que no serà com ara
Fins ací la meua opinió d'ambdós articles. Salutacions <3
Lydia Zhu Belda Cebrecos.
EliminaA aquest article es veu un clar exemple de com ciència i tecnologia van de la mà. Gràcies a la unió d’ambdues podem avançar. A l’article es mencionen impressions 3D que ja s’han fet però aquesta en concret, la de l’ull biònic, m’ha impressionat molt. El fet que hi haja un aparell que puga tornar d’alguna forma la vista a persones que no la tenen em pareix increïble i que a més s’haja fet (només) amb amb una impressora 3D, i per suposat la gran idea de com ha de ser, m’ha sorprés encara més. Amb aqusta nova tecnologia hi ha moltíssimes noves possibilitats i, com diu l’article, ja ho vorem en un futur pròxim.
A. M.
ResponEliminaEste texto me ha hecho reflexionar sobre la importancia de las ciencias en general porque yo también he pensado muchas veces que algunas de estas eran inútiles, pero después de leer el texto he pasado radicalmente de considerar algunas ciencias como inútiles a aceptarlas como vitales.
He leído otro artículo de divulgación científica que se encuentra en la página https://www.lifeder.com/ejemplos-articulos-divulgacion/ .En este sitio web hay diez ejemplos de arículos científicos y yo he escogido el que me ha parecido más interesante, es decir, el cuarto, que explica que han habido cinco extinciones masivas en nuestro planeta. He leído este texto porque solo conocía la existencia de una extinción, y es la de los dinosaurios pero al ver que el título estaba en plural (LAS EXTINCIONES MASIVAS) me ha despertado curiosidad, lo he leído y he aprendido muchas cosas como que hace unos 251 millones de años, una de las extinciones acabó con el 75% de las especies terrestres y el 95% de las especies marinas, quizás fue la más devastadora.
Lydia Zhu Belda Cebrecos.
EliminaSí que sabia que al llarg de la història de la Terra (que no és curta) hi havia hagut diverses extincions, però no les coneixia totes ni tampoc sabia què havia ocorregut durant eixe període de temps, així que gràcies a aquest article, ara conec més informació. Les extincions que s’esmenten van ocórrer per raons que els éssers vius d’aleshores no van poder evitar i el fet que en una d’aquestes arribaren a morir el 95% de les espècies és, evidentment una dada que crida molt l’atenció, però també m’ha cridat molt l’atenció la raó per la qual es va produir la penúltima gran extinció: uns factors als quals se’ls va sumar un canvi climàtic. Açò és una dada que a mi em pareix preocupant ja que actualment s’està produint un canvi climàtic, però amb la diferència de què ara els éssers vius (concretament nosaltres que a més som els culpables) sí que podem fer coses per evitar-ho.